De com la població catalana va exercir la seva sobirania per primer cop al segle XXI.
Titus Livi (historiador romà 59 aC) feia pales l’inconvenient principal de confondre el lideratge amb la causa dins la seva frase: “en temps de guerra, si l’emperador cau, la causa està perduda” i com que durant algun temps a Catalunya es va intentar rendibilitzar políticament la causa legitima de la independència, el nostre enemic intenta a tot preu reforçar la tesi d’indissolubilitat líder-causa que ha perdurat al principat la darrera dècada.
Una mostra -més- de tot plegat han estat les declaracions en referència al referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre del conegut cantant balear Josep “Valtonyc” què amb els fons i formes als que ens té acostumats confessava que sabia “de primera mà” -dins altres coses- que “el recompte era fals” i tot seguit feia proselitisme del referèndum acordat, pactat i beneït amb l’Estat espanyol; aquell que mesos enrere era inviable i un engany a la població catalana per part de tot l’estament polític, periodistes de l’orbe i tertulians de la cort que ara el beneeixen. Però és “Vatlonyc” l’exemple d’aquesta indissolubilitat? Doncs no -ni de bon tros-, ell només representa una de totes les peces visibles que intenten recol·locar-se en mig de l’ensorrament del processisme potser busquen perdurar dins la nova etapa que s’està obrint a causa de l’agonia d’ “El Procés”©.
Però els que no han trigat gaire a fer-se ressó de les declaracions del cantant per deslegitimar el referèndum han estat els mitjans espanyols que aquests sí que fomenten a la seva conveniència la “‘indissolubilitat de l’”emperador” amb la “causa” i fan servir totes les incongruències de les patums mediàtiques que va fabricar el processisme per consolidar les teories a la seva conveniència: “l’independentisme està acabat” o la més antiga “un referèndum il·legal sense garanties” i manipulen la imprudència del jove artista per intentar -una vegada més- degradar la legitimitat de la sobirania catalana vinculant les afirmacions del Josep amb el MHP Carles Puigdemont, perquè no s’ha de ser molt espavilat per entendre que si qui fa aquestes afirmacions conviu un injust exili amb el President de la Generalitat que va comandar el referèndum doncs la “primera mà” potser vindrà d’aquí i referma aquesta teoria que encara no tenim cap negació categòrica per part de la Casa de la República o del President Puigdemont o el Conseller Comín perquè els satèl·lits del règim aprofiten l’ocasió servida en safata de plata.
Afortunadament, aquestes batalles només desgasten carreres polítiques, però no tenen cap efecte sobre la legitimitat del referèndum del primer d’octubre i molt menys poden minvar la sobirania del poble de Catalunya que de manera valenta va confrontar a les forces armades de l’Estat que intentaven coartar el seu dret d’AUTOdeterminació, en una jornada tan contundent i gloriosa que va espantar i sobrepassar fins i tot a aquells catalans que fora de micròfons no creuen en la Catalunya lliure i sobirana, aquella que té com a reptes refer-se, declarar la seva llibertat al món, donar-se el sistema polític que més li convingui i encetar un procés constituent (de veritat) per plasmar la legalitat que regirà les nostres vides i continuar generant riquesa, benestar, justícia social aquesta vegada sí, per a tots.
Lluís Campins
Deixa un comentari