1. Pròleg
Catalunya ha estat objecte de submissió i repressió al llarg de la seva història com a nació. Ara com ara, el seu destí continua lligat a les maniobres opressores entre d’altres d’un estat colonial, com és Espanya, tot comptant amb la col·laboració dels seus delegats en el territori.
Després de més d’una dècada de proclames i escenificacions buides, protagonitzades pel règim autonomista emulant el camí cap a la independència, Catalunya es troba un escenari polític que demana mesures i accions urgents per redreçar el seu futur i dignitat com a poble.
La present ponència té com a objectiu fer saber a la ciutadania de Catalunya de la construcció d’una candidatura transversal i íntegrament independentista que concorrerà a les eleccions vinents al Parlament sota el nom d’“Acord per la Independència”.
En aquesta ponència es deixa constància també que, independentment dels diputats aconseguits per aquesta candidatura, l’Acord Nacional per la Independència presentarà la seva candidatura a la presidència de la Generalitat, amb el ferm objectiu d’assumir totes les responsabilitats possibles com a càrrecs electes.
Aquesta candidatura comptarà amb tres pilars únics sobre els quals s’ha de basar la supervivència de tota nació: independència, llengua i cultura. No és ni serà intenció d’aquesta candidatura marcar una línia ideològica més enllà dels pilars mencionats. És per això que tots els seus integrants es comprometen a prioritzar l’alliberament nacional per sobre de qualsevol vessant política associada a l’independentisme. Compartir ara un sol i únic objectiu és el que ens permetrà construir un país plural, socialment just, democràtic i lliure.
Acord Nacional per la Independència es constitueix com a candidatura íntegrament independentista, alhora que denunciant de la corrupció sistèmica política de la qual és víctima el país.
És per això que els seus càrrecs electes, aplicaran tota la contundència d’obra i discurs per tal de combatre la xarxa clientelar, la manca d’ètica i les males praxis en la gestió del poder, la riquesa, el territori i la cultura del país.
Acord Nacional per a la Independència és el resultat de l’alliberament polític dels hereus del mandat de l’1 d’octubre. Hereus que volen deixar de ser víctimes de la corrupció sistèmica i el col·laboracionisme executat per part de la classe política catalana des del 1978. Hereus que volen la llibertat territorial, lingüística i cultural de Catalunya. Hereus que volen lluitar perquè les següents generacions no visquin sota el setge d’un estat opressor ni el parasitisme dels seus gestors a les institucions catalanes.
Aquesta candidatura ha estat concebuda per renunciar a tota execució política voluntàriament fallida per declarar la independència de Catalunya. Les entitats impulsores denunciem la il·legitimitat dels actuals gestors de les institucions catalanes. No obstant això, estan disposades a ocupar aquestes institucions i utilitzar tots els seus mecanismes i recursos per aplicar el resultat del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, tot assumint els fets i conseqüències que se’n derivin.
És per això que aquesta ponència pretén ser una primera crida a la mobilització de tots aquells ciutadans disposats a defensar, executar i assolir l’objectiu de l’Acord: la independència.
2. Legitimitat
El 6 de setembre de 2017, el Parlament va aprovar la Llei 19/2017, del referèndum d’autodeterminació, emparant-se en:
Els pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 19 de desembre de 1966, ratificats i en vigor al Regne d’Espanya des de 1977 — publicats en el BOE de 30 d’abril de 1977— reconeixen el dret dels pobles a l’autodeterminació com el primer dels drets humans, així com en l’article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides i l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia estableix entre els seus propòsits fomentar entre les nacions relacions d’amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de l’autodeterminació dels pobles. Tractats que formen part de l’ordenament jurídic de l’Estat respecte del qual Catalunya exerceix el seu dret a l’autodeterminació.
Que el Parlament de Catalunya ha expressat de manera continuada i inequívoca el dret de Catalunya l’autodeterminació.
La Declaració Universal dels Drets Humans i la Resolució 1999/57, sobre Promoció del dret a la Democràcia de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, va proclamar els llaços indissolubles entre els principis consagrats a la Declaració Universal dels Drets Humans i els fonaments de tota societat democràtica.
Els dictàmens recents del Tribunal Internacional de Justícia afirmant que durant la segona meitat del segle XX hi ha hagut casos de nous estats que han exercit el dret a l’autodeterminació sense que l’exercici d’aquest dret a decidir fos motivat per la fi de l’imperialisme.
L’esgotament de totes les vies de diàleg i negociació amb l’Estat espanyol perquè el poble de Catalunya pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació.
El compliment del mandat democràtic sorgit de les eleccions de 27 de setembre de 2015.
LA LLEI DEL REFERÈNDUM DISPOSA QUE:
Article 1
Aquesta Llei regula la celebració del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya.
Article 2
El poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i, com a tal, exerceix el dret a decidir lliurement i democràticament la seva condició política.
Article 3
El Parlament de Catalunya actua com a representant de la sobirania del poble de Catalunya.
Article 4
- Es convoca la ciutadania de Catalunya a decidir el futur polític de Catalunya mitjançant la celebració del referèndum en els termes que es detallen.
- La pregunta que es formularà en el referèndum és: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”
- El resultat del referèndum té caràcter vinculant.
- Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte, el Parlament de Catalunya, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials per la Sindicatura Electoral, celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent.
El Tribunal Constitucional de l’Estat espanyol va voler suspendre la llei del referèndum durant el mes de setembre de 2017. El govern de la Generalitat va fer prevaldre la sobirania representada al Parlament no acatant la suspensió contrària als fonaments en què s’empara la llei del referèndum d’autodeterminació i el va convocar. El poble de Catalunya, únic titular de la sobirania nacional, es va sobreposar a tots els impediments i va protegir i omplir les urnes amb voluntat inequívoca d’autodeterminar-se. Per tant, la llei del referèndum segueix sent avui una llei vàlida.
La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana.
La nació catalana, la seva llengua i la seva cultura tenen mil anys d’història. Durant segles, Catalunya s’ha dotat i ha gaudit d’institucions pròpies que han exercit l’autogovern amb plenitud, amb la Generalitat com a màxima expressió dels drets històrics de Catalunya. El parlamentarisme ha estat, durant els períodes de llibertat, la columna sobre la qual s’han sustentat aquestes institucions, s’ha canalitzat a través de les Corts Catalanes i ha cristal·litzat en les Constitucions de Catalunya.
Catalunya restaura així la seva plena sobirania, perduda i llargament anhelada, després de dècades d’intentar, honestament i lleialment, la convivència institucional amb els pobles de la península Ibèrica.
Des de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, la política catalana ha tingut un paper clau amb una actitud exemplar, lleial i democràtica envers Espanya, i amb un profund sentit d’Estat.
L’estat espanyol ha respost a aquesta lleialtat amb la denegació del reconeixement de Catalunya com a nació; i ha concedit una autonomia limitada, més administrativa que política i en procés de recentralització; un tractament econòmic profundament injust i una discriminació lingüística i cultural.
L’Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament i el Congrés, i referendat per la ciutadania catalana, havia de ser el nou marc estable i durador de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. Però va ser un acord polític trencat per la sentència del Tribunal Constitucional i que fa emergir noves reclamacions ciutadanes.
Recollint les demandes d’una gran majoria de ciutadans de Catalunya, el Parlament, el Govern i la societat civil han demanat repetidament acordar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.
Davant la constatació que les institucions de l’Estat han rebutjat tota negociació, violentat el principi de democràcia i autonomia, i ignorat els mecanismes legals disponibles a la Constitució, la Generalitat de Catalunya va convocar un referèndum per a l’exercici del dret a l’autodeterminació reconegut en el dret internacional.
L’organització i celebració del referèndum ha comportat la suspensió de l’autogovern de Catalunya i l’aplicació de facto de l’estat d’excepció.
La brutal operació policial de caire i estil militar orquestrada per l’estat espanyol contra ciutadans catalans ha vulnerat, en moltes i repetides ocasions, les seves llibertats civils i polítiques i els principis dels Drets Humans, i ha contravingut els acords internacionals signats i ratificats per l’Estat espanyol.
Milers de persones, entre les quals hi ha centenars de càrrecs electes i institucionals i professionals vinculats al sector de la comunicació, l’administració i la societat civil, han estat investigades, detingudes, querellades, interrogades i amenaçades amb dures penes de presó.
Les institucions espanyoles, que haurien de romandre neutrals, protegir els drets fonamentals i arbitrar davant del conflicte polític, han esdevingut part i instrument d’aquests atacs i han deixat indefensa la ciutadania de Catalunya.
Malgrat la violència i la repressió per intentar impedir la celebració d’un procés democràtic i pacífic, els ciutadans de Catalunya han votat majoritàriament a favor de la constitució de la República catalana.
La constitució de la República catalana es fonamenta en la necessitat de protegir la llibertat, la seguretat i la convivència de tots els ciutadans de Catalunya i d’avançar cap a un Estat de dret i una democràcia de més qualitat, i respon a l’impediment per part de l’estat espanyol de fer efectiu el dret a l’autodeterminació dels pobles.
El poble de Catalunya és amant del dret, i el respecte a la llei és i serà una de les pedres angulars de la República. L’estat català acatarà i farà complir legalment totes les disposicions que conformen aquesta declaració i garanteix que la seguretat jurídica i el manteniment dels acords subscrits formarà part de l’esperit fundacional de la República catalana.
La constitució de la República és una mà estesa al diàleg. Fent honor a la tradició catalana del pacte, mantenim el nostre compromís amb l’acord com a forma de resoldre els conflictes polítics. Alhora, reafirmem la nostra fraternitat i solidaritat amb la resta de pobles del món i, en especial, amb aquells amb qui compartim llengua i cultura i la regió euromediterrània en defensa de les llibertats individuals i col·lectives.
La República catalana és una oportunitat per corregir els actuals dèficits democràtics i socials i bastir una societat més pròspera, més justa, més segura, més sostenible i més solidària.
En virtut de tot el que s’acaba d’exposar, nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya, DECLARAREM LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
Fem una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.
3. Ponència política
Desenvolupament:
1. Establirem sinergies amb altres forces polítiques i organitzacions que treballin per la declaració d’independència.
L’objectiu d’Acord per la Independència és l’alliberament del lligam autonomista que ens té sotmesos l’Estat Espanyol i convertir-nos definitivament en una Nació Independent. Només així podrem desenvolupar totes les nostres capacitats com a poble. Però només ho podrem aconseguir si som capaços de sumar esforços i generar un consens polític que apoderi de nou a la majoria popular.
El conjunt de la població catalana només farà el pas definitiu cap a la independència si veu que partits polítics de diferents sensibilitats acompanyats per associacions empresarials, sindicats, fundacions públiques i privades, moviments culturals i socials, etc. empenyen cap a la mateixa direcció i única per assolir la llibertat, implementar el mandat popular del referèndum del primer d’octubre del 2017 i fer la declaració d’independència.
Això no ens ha d’impedir establir ponts, diàlegs i sinergies amb qualsevol grup que vulgui la independència del nostre país, però fent pales que l’única possibilitat i via davant l’estat espanyol és la declaració unilateral d’independència.
La prioritat és la construcció nacional de Catalunya com a Estat independent i qui no sumi ara, restarà i a més a més, es quedarà fora de l’equació per la creació i desenvolupament del nou estat català.
2. Som una organització civil situada en la transversalitat política independentista.
Acord per la Independència és una formació política independentista conseqüent, generada a partir de sinergies entre associacions civils de l’activisme independentista català. Tota la seva actuació política està enfocada en aconseguir la independència de la Nació catalana, i per això defensarà i crearà les bases de la nació cultural i lingüística, pilars fonamentals per mantenir i reforçar la llibertat i independència de qualsevol estat sobirà.
El posicionament ideològic de l’Acord per la Independència és el respecte màxim a la diversitat ideològica del principat, sempre que aquesta es mantingui dins del tarannà democràtic i de llibertats que caracteritza al poble català.
Defensarem la promoció de la participació ciutadana en el procés polític, la base d’acció i decisió en el sentit comú i els valors tradicionals, l’ètica del treball i l’esforç en el desenvolupament de comunitats amb relacions profitoses per tots amb el propòsit de construir una Catalunya al màxim de cohesionada, forta, rica i moderna, en són els principis.
Acord per la Independència és una organització apartidista sense fonaments polítics ideològics que vagin més enllà de generar les condicions necessàries per assolir la independència de la Nació Catalana, i per això la nostra activitat parlamentària només anirà encaminada a aquest objectiu, i conseqüentment l’Acord Nacional per la Independència presentarà la seva candidatura a la presidència de la Generalitat amb el ferm objectiu d’assumir totes les responsabilitats possibles com a càrrecs electes.
3. Procés d’Alliberament Nacional de Catalunya.
Acord per la Independència acompanya i recolza el procés endegat a partir del referèndum del primer d’octubre de 2017, sense renunciar als aspectes essencials per dur Catalunya al seu alliberament com a Nació.
Acord per la Independència recull el mandat popular del referèndum del primer d’octubre del 2017 i es compromet a executar-lo. La voluntat del poble a les urnes va ser clara i el nou parlament, així com el govern de la Generalitat tenen un mandat sobirà clar que no han estat capaços de portar a terme. Així mateix, des del convenciment que la unitat d’acció és el camí per aconseguir l’alliberament nacional, Acord per la Independència serà bel·ligerant amb qui entengui altres prioritats com a compatibles amb el projecte de construcció nacional, atès que només gestionant els nostres propis recursos podrem assolir el benestar social i la competitivitat econòmica a Europa i el món.
Espanya ha renunciat al diàleg i al pacte, per tant, considerem que aquesta via està esgotada, i no gastarem ni un segon de temps del poble català en intentar cap negociació o qualsevol mena de pacte amb l’estat colonial. Catalunya només serà independent si creu en les seves pròpies capacitats com a Nació i com a tal exerceix el seu dret a l’autodeterminació.
Possibles escenaris postelectorals:
a)Acord per la Independència assoleix la majoria absoluta.
En el cas de que Acord assoleixi la majoria absoluta portarà a terme íntegrament la seva proposta política.
b) Acord per la Independència te la clau per investir un nou govern i presidència.
En el cas de ser actors fonamentals per decidir la investidura del president i la creació d’un nou govern Acord per la Independència proposarà la creació d’un govern de concentració per declarar la independència de Catalunya. Aquest possible govern adquirirà el compromís de portar a terme la nostra proposta política sense matisos i declararà la independència simultàniament el dia de la investidura del nou president i de la formalització del mateix.
Existeix un marge de temps més que suficient entre la confirmació dels resultats electorals i l’obligació de crear un govern vàlid com per generar les condicions necessàries per fer una declaració formal d’independència. No votarem cap govern per promeses i compromisos verbals.
Acord per la independència es compromet a no facilitar cap govern ni investidura presidencial que no sigui única i exclusivament per declarar la independència i defensar-la, mai donarà suport a qualsevol tipus de govern autonòmic.
c) Acord per la Independència obté representació sense cap poder d’incidència.
Si Acord no assoleix la majoria necessària per tenir poder de decisió no practicarà acció parlamentaria més enllà del moments en els quals es tractin temes referents als exposats al la seva proposta política.
Els seus diputats recorreran el territori exposant al poble català la seva proposta i denunciant la corrupció sistèmica que existeix a les institucions catalanes. Considerem basic explicar al ciutadans el funcionament i les mancances del nostre sistema polític, un poble informat és un poble empoderat.
Presentaran cada mes al Parlament una proposta en les nostres línies polítiques, que obligui als partits que s’auto anomenen independentistes a acceptar-la o rebutjar-la públicament.
PD.
En qualsevol dels tres escenaris Acord per la Independència presentarà candidatura a la presidència de la generalitat, perquè menys enllà dels vots rebuts a les eleccions al parlament ens considerem hereus del mandat popular de més de dos milions de vots del primer d’octubre del 2017. Aquets vots, i la renuncia per part de totes les forces polítiques al mandat del primer d’octubre ens donen tota la legitimitat per ser dignes candidats, declarar la independència i dirigir la construcció del nou estat català.
4. Acord per la Independència manté la declaració unilateral d’independència com un acte de sobirania parlamentària ineludible quan sigui necessari.
Constatem que existia i existeix una majoria social i parlamentària partidària de convocar un referèndum, per decidir democràticament el destí de Catalunya. Aquest referèndum es va fer. Les entitats que formen part d’Acord per la Independència van recolzar aquest procés, però una vegada realitzat i amb l’existència del mandat popular de declarar la independència, que va quedar palès amb el resultat d’aquest, a Acord per la Independència creiem que el pròxim i legítim pas és impulsar la Declaració Unilateral d’Independència per part del Parlament de Catalunya.
Tant la jurisprudència internacional, com el fet que Catalunya és “de facto” un territori ocupat per la força de les armes per Espanya des de fa 300 anys així com el fet que el dret d’autodeterminació és un dret fonamental, universal i inalienable recollit en la Carta de les Nacions Unides, justifiquen i legitimen sobradament la Declaració Unilateral. Cap Constitució no pot Impedir el dret a decidir ni imposar coactivament la pertinença d’un poble a un Estat en contra de la voluntat expressada per un Parlament democràticament escollit i constituït com el de Catalunya.
5. Acord per la Independència treballarà per un nou model d’estat que sigui Garantia efectiva dels drets socials, econòmics, culturals i polítics dels ciutadans de Catalunya.
La construcció d’un nou Estat independent ofereix una oportunitat única per a bastir la nova Societat Catalana sobre unes bases més justes i democràtiques que permetin, no només millorar el benestar material, sinó també elevar el nivell cívic dels ciutadans de Catalunya, millorar la pràctica democràtica de les organitzacions i de l’activitat política i econòmica. La independència ens ofereix l’oportunitat de portar a terme els canvis necessaris de la legislació per a dissenyar un nou model d’Estat, entre d’altres:
Una nova llei electoral que posi l’elegit al servei de l’elector.
Un nou cens Català.
Modernitzar la justícia, amb un nou sistema totalment digitalitzat: més eficient i just.
Una agència catalana de tributs actualitzada.
Posada en marxa de la seguretat social catalana.
Una llei de finançament dels partits polítics que garanteixi la transparència i eviti la corrupció.
Una nova llei de la funció pública que posi l’administració al servei de l’administrat amb eficàcia, eficiència i transparència.
6. Acord per la Independència incorpora un nou discurs i tarannà que es basarà en l’absoluta honestedat, educació, empatia i correcció per denunciar la mentida i l’engany al qual és sotmès el poble català de manera contínua per part de la classe política.
Acord per la Independència neix per la decepció assolida per part de la ciutadania amb el tarannà de la classe política independentista catalana, els enganys, mitges veritats, les falses promeses han portat a l’independentisme a la situació límit d’haver de prendre partit des de la societat civil per intentar canviar aquesta dinàmica i ocupar les institucions colonials amb la intenció de tornar-les al poble català.
Per això és necessari generar un nou discurs basat en la veritat i honestedat que arribi a tots els racons del nostre país, però hem de tenir present que durant més d’una dècada el país ha estat sotmès a un discurs esbiaixat de la realitat, però que ha calat com un dogma de fe en gran part de la població independentista.
Això només es pot canviar des de l’empatia, la comprensió i l’educació en el discurs, però sense renunciar a expressar la realitat i les veritats als ciutadans, per molt dura que a vegades pugui ser.
Ens comprometem a acompanyar al poble i parlar amb tota l’honestedat i educació que mereixen.
7. Acord per la Independència recolzarà i fomentarà efectivament l’actuació i accions a escala municipal que vagin encaminades a reforçar el procés d’alliberament nacional de Catalunya.
Acord per la Independència no és una opció municipalista; tot i això, creiem que els fonaments de la nació catalana neixen a cadascun dels seus pobles i ciutats, per això convidem als independentistes a donar suport a alternatives municipals clarament independentistes i allunyades del sistema de partits processistes hereus de la transició del 1978.
Donarem suport a actuacions i reivindicacions fetes des del món municipal encaminades a lluitar per l’alliberament de Catalunya i assolir la independència.
8. Acord per la Independència defensa la nació catalana i els PAÏSOS CATALANS.
El concepte Nació ha estat oblidat i menystingut per gran part dels actors polítics independentistes, des d’Acord per la Independència pensem que hem de tornar a recuperar l’essència i el significat d’aquest. Sense la Nació cultural i social no existeix la plena independència i tampoc et pots desenvolupar com a país, per això treballarem intensament a preservar i reforçar la nostra Nació llegua i cultura.
Per Acord per la Independència, la independència no és una fita a assolir només al Principat sinó que l’objectiu és la seva extensió a la resta dels Països Catalans, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Ara bé, som conscients que cada territori té la seva peculiaritat i el seu punt de maduració en aquest procés, per això des d’Acord per la Independència el que proposem és l’acompanyament en aquesta transició, respectant les voluntats en relació amb el temps i al mètode en cada un dels territoris.
9. Acord per la Independència defensa la llengua catalana i l’aranès com a úniques llengües oficials.
Promoure l’actual estatus jurídic de la llengua catalana en un Estat independent és donar continuïtat a l’intent de genocidi lingüístic practicat pels governs espanyols i francès d’una manera secular des de fa segles. Però, en aquest cas, seria molt més greu, perquè equivaldria a practicar el suïcidi lingüístic. És per això que subscrivim i exigim l’aplicació de la tesi cada dia més unànime dels lingüistes més prestigiosos de casa nostra, i també de l’estranger, que afirmen que tan sols l’oficialitat ÚNICA del català en el nostre futur Estat independent és el que pot garantir-ne la pervivència per a esdevenir la llengua comuna de tots els futurs ciutadans catalans lliures.
Al mateix temps donar a les llengües autòctones del territori Català, com l’aranès, el mateix estatus d’oficialitat i ús.
Aquesta implantació es farà una vegada assolit l’estatus de país independent i serà innegociable i irrevocable.
10. Acord per la Independència promourà la internacionalització del procés d’independència de Catalunya i el restabliment de la plena sobirania de Catalunya com a NACIÓ independent.
Hem d’explicar perquè volem ser independents a delegacions internacionals, institucions, etc., però sobretot fer-los saber els avantatges polítics, econòmics i diplomàtics de tenir com a interlocutor directe a Catalunya com a país independent sense intermediaris.
Fins ara, els actors polítics actuals no tan sols no han cercat aquestes sinergies, sinó que quan han rebut l’interès d’alguns països i actors internacionals els han rebutjat de facto. Entre d’altres perquè l’únic amb qui volien negociar era amb l’estat colonial ocupant. Aquesta dinàmica ha de fer un gir de 180 graus, els actors polítics catalans hem d’actuar amb sentit d’estat, i que vol dir això? Això vol dir actuar com un estat de facto, negociar i generar aliances com a tal, i sobretot competir per assolir la igualtat de poder, control polític i econòmic.
Una altra tasca primordial és la de convèncer als empresaris, tant els que treballen en empreses ja implantades a Catalunya com empreses multinacionals que treballen amb Catalunya des d’Espanya o des de qualsevol punt del món, aquests han de ser els nostres primers delegats internacionals, els primers convençuts que pel seu negoci una Catalunya independent és la millor aposta de futur.
També ens comprometem a estudiar les opcions positives i negatives de la pertinença o no a la zona euro i a la Unió Europea.
11. Acord per la Independència es compromet a denunciar i combatre la corrupció sistèmica instaurada pel govern colonial.
Acord per la Independència té com a únic i principal objectiu l’alliberament nacional de Catalunya, i un dels principals impediments per aconseguir-ho és la manca d’acció dels nostres representants polítics. Aquesta manca d’acció es deu en gran part a la xarxa clientelar creada després de més de 40 anys de la implantació de la “democràcia” parlamentària.
El sistema polític creat després de la Transició espanyola permet una corrupció sistèmica “legal” que els permet abusar del poble català i els fa mantenir com a prioritat tenir el control d’aquesta xarxa de favors, per mantenir càrrecs i prebendes.
Des d’Acord per la Independència ens comprometem a denunciar i combatre amb tota la nostra força aquest sistema clientelar de favors i mercadeig d’intercanvis en el que s’ha convertit la política catalana.
Per concloure, cal dir que Acord per la Independència no ha nascut per perpetuar-se en el món de la política. El nostre objectiu és la Independència i l’alliberament nacional de Catalunya. Assolits aquests objectius ens dissoldrem i que sigui el poble qui decideixi en mans de qui posa el futur de la nostra Nació.
A Catalunya, 10 de desembre de 2022
